Tomàquet pebroter

És un tomàquet allargat semiplè. Força freqüent al Berguedà. Té una carn ferma i consistent. Amb poques llavors i poc sucós. Molt aromàtic, equilibrat, paladar fi i tirant a dolç.

 

Tomàquet mamella de monja

Tomàquet ple, molt atapeït, de llavors petites. Molt sucós. Lleugerament àcid. Tot terreny, bonissim per amanides quan encara és una mica verd (quan el seu sabor és més intens) i, un cop ha madurat del tot, també per gastpatxos, sofregits, etc.

 

Tomàquet de Montserrat (o Mura)

Poc podem dir, segurament és dels més coneguts per amanir. Descarteu-ne els híbrids perquè perden tot el sabor. Hi ha moltes variants del Monserrat per les nostres comarques. Nosaltres bàsicament plantem la de Mura per ser una de les més carnoses i intenses.

 

Tomàquet esquena verd

Res a veure amb el que a la majoria de botigues anomenen esquena verd. L’autèntic esquena verd és acostellat. Sempre havia estat el tomàquet més abundant i característic del Bages, tot i que, per desgràcia, darrerament és cada cop més díficil de trobar. Un dels millors tomàquets que es pot arribar a tastar. Sabor molt intens, concentrat i únic. Equilibrat. Molt perfumat, molta riquesa d’aromes. Potent i fresc alhora. Nosaltres plantem una variant semibuida pròpia de Cabrianes.

 

Tomàquet pometa

Tomàquet ple de consistència ferma. Es freqüent veure’l anomenat com a esquena verd, però no té res a veure amb l’autèntic esquena verd, són dos gustos molt diferents. També se’l confon amb híbrids (eviteu-los, són totalment insípids). L’autèntic pometa és un tomàquet carnós i sucós alhora, de llavors petites i finament perfumat.
Excel·lent per amanir, però quan és totalment vermell també serveix per sucar, fer sofregits, etc, ja que, a mesura que va perdent la verdor, el seu sabor evoluciona de lleugerament àcid a molt dolç.

 

Tomàquet de la punxeta

És un tomàquet semiplè de mida petita. Verd a la part superior i vermell a la inferior, que acaba en punxa. Multiús, es pot fer servir per amanir i per sucar. Per amanir en combinació amb altres tomàquets perquè dona un contrapunt un pèl rude i aspre (però gens desagradable). També serveix per sucar perquè té una polpa eixuta, gens aquosa, per la qual cosa no mulla ni estova el pa.

 

Tomàquet bombeta

Tomàquet petit groc amb una forma molt característica. Interessant per donar un toc de color a les amanides, tot i que sigui una mica insípid. Encanta als nens.

 

Tomàquet verderol

També anomenat de la república. Té un caractarístic color verd morat a la part superior. És un tomàquet ple de mida entre petita i mitjana, que serveix per amanir (gust suau i dolcet molt agradable) i per sucar (res a envejar al tomacó malloquí).

 

Tomàquet verd de marge

També conegut com a verd d’Oristà. Es plantava als marges dels camps (d’aquí ve el seu nom) per allunyar els lladres. Els lladres veien de lluny uns tomàquets verds penjant d’unes tomaqueres esquifides i amb molt pocs tomàquets (és una espècie molt poc productiva). Això feia que perdessin l’interés per aquell camp i ni s’acostessin.
Ara bé, el verd de marge és en realitat un tomàquet exquisit. No concorda gens la seva aparença amb el seu gust. Sembla que hagi de ser un tomàquet àcid, però en realitat és més aviat dolç. Dona un toc de color espectacular a les amanides entremig d’altres tomàquets.

 

Tomàquet quatre cantos

És un tomàquet rosat de mida mitjana o petita. S’anomena així perquè té una forma una mica quadrada (cúbica per ser més exactes). Per nosaltres és amb diferència un dels millors tomàquets per amanir. Increïblement deliciós!!!

La pega és que no és gens fàcil de trobar perquè de la part superior s’acostuma a clivellar (això el fa menys atractiu a les botigues, li resta interés comercial) i perquè la tomaquera de quatre cantos és molt poc productiva (o sigui, que si l’arribeu a trobar, segurament el pagareu car)

 

Tomàquet Pare Benet

És fàcil confondre’l amb el quatre cantos, però hi ha unes quantes diferències. Exteriorment, el Pare Benet és pentagonal, lleugerament acostellat i amb tonalitat més vermellosa que el quatre cantos. Interiorment és buit i sempre dividit en 2 lòculs (compartiments). El sabor també és molt diferent. El Pare Benet és també un bon tomàquet per amanir, però no comparable amb el quatre cantos.

Textos cedits per www.tomating.com