Aquesta és la nostra família de tomàquets més famosa i que s’identifiquen tant amb el Bages. Són buits per dintre i segons la zona on es cultiven poden tenir variacions molt saboroses. Molt reconeguts són el rosa del Cardener o el tomàquet rosa de Mura, cadascun d’ells amb una personalitat molt marcada i característiques deliciosament diferents.

Amb una textura ferma i turgent, presenta forma de carbassa, amb ondulacions arrodonides i suaus. Buit per dins, que sol ser de gran calibre, amb poca polpa i unes llavors groguenques i aplanades.

L’esquena verd també és un tomàquet icònic del Bages i antigament n’era un dels més cultivats. És fàcil d’identificar per la seva característica “esquena verda”.

És rodó i una mica aixafat. És un tomàquet acostellat, que pot anar de ple a semi buit.

Es caracteritza per un color vermell sense taques i espatlles de color verd, fins i tot quan és madur, i té una textura ferma i turgent.

El rosa ple forma part de la família de tomàquets genuÏns del Bages. Un cop tastat no s’oblida el seu bon gust. És dels tomàquets més estimats de la nostra comarca.

El seu color és rosat sense taques, i a vegades amb tons verdosos prop del peduncle.

Rodó i de calibre mitjà o gran, és un tomàquet pesant per ser ple. La seva polpa és carnosa i l’interior sucós.

Aquest és un tomàquet que s’identifica per la seva forma i no tant pel seu color. És una varietat que costa una mica de trobar però que va molt buscada pel seu sabor i textura excel·lents. El quatre cantos el compartim amb l’Anoia, però igualment s’associa, i molt, amb el Bages.

La seva forma és cúbica (fet que li dóna el nom) amb les costelles de la zona peduncular força diferenciades.

Presenta la pell rosada o taronja, amb taques verdoses de mida mitjana o petita. La seva carn és més aviat tova.

És un tomàquet molt dolç i aromàtic, de polpa carnosa i pell persistent.

El característic tomacó que s’utilitza per fer el pa amb tomàquet o per cuinar ha estat des de sempre un dels tomàquets més utilitzats a la cuina bagenca. D’aquest tomàquet en podríem dir que és gairebé una conserva, doncs és l’únic que es podia menjar fins a l’hivern. Al Bages trobem dues subfamílies de tomàquets de penjar, una més sembant al típic tomacó del Penedès i l’altra amb el cul en forma de mugró.

És rodó, amb una coloració que pot anar de groc pàl·lid a vermell intens amb possibles tons verdosos al voltant del peduncle. El seu interior és molt sucós, amb força polpa.

Presenta una gran complexitat d’aromes degut a l’evolució que experimenta amb la conservació. Desenvolupa sabors característics que a més a més dels propis de la varietat venen donats per la manera de tractar-lo. Això són sabors dolços punyents i àcids madurats amb aromes secundaris que poden ser molt variats i complexes.

Hi ha qui en diu “tomàquet de collons de frare” o de “dos cociols”. És un dels tomàquets presents a l’horta tradicional del Bages i és molt diferenciat per la seva forma i el seu sabor.

És pentagonal i amb certes costelles suaus. Buit per dins i dividit en dos lòculs.

Té una tonalitat vermellosa i tirant a ocre en alguns casos, i la seva textura és lleugerament tova i carnosa.          

Té una pell gruixuda i una polpa carnosa i abundant, malgrat sol ser un tomàquet buit. De sabor característic i amb una dolçor equilibrada quan és al punt.

Tot i ser una varietat molt identificada amb el Vallès, al Bages és molt popular i se’n produeix molt. Aquest tomàquet ha arrelat molt bé a la nostra comarca i se’n cullen de la millor qualitat.

Rodó i lleugerament acostellat. És un tomàquet molt ple amb poques llavors i de pell llisa.  Acostuma a ser un tomàquet rosa, amb matisos de més pàl·lid a més intens. A vegades amb certes aigües grogues al voltant del peduncle. La seva textura és tova, pesant i carnosa.

Té un sabor molt dolç amb un àcid moderat i força càrrega aromàtica. La seva textura carnosa abundant és sucosa i fondant.

L’origen d’aquest tomàquet és incert. Hi ha qui diu que es va trobar a Oristà per primera vegada, doncs sembla ser que podria ser originalment d’Osona i potser d’alguna comarca de Tarragona. Sigui com sigui, des del punt de vista de la cuina és una autèntica joia.

És arrodonit, amb certes ondulacions a la superfície i del tot ple amb el peduncle enfonsat. De color verd per fora i per dins, l’exterior es pot tornar una mica groc amb la maduració.

És un tomàquet molt delicat. El fet que sigui verd no significa que hagi de ser àcid, ja que és especialment dolç. Té una textura suau i gelatinosa molt particular.

Aquest nouvingut l’hem rebut amb els braços oberts i des de fa anys es planta molt al Bages i en tenim exemplars fabulosos.

Es caracteritza per tenir una forma allargada amb una forma que pot recordar un pebrot. Acostuma a ser un tomàquet semiplè, de pell llisa i amb poques llavors. És de color vermell intens, i de textura ferma i consistent.

Molt aromàtic, equilibrat amb un sabor tirant cap a dolç però no excessiu. La seva textura carnosa és més aviat eixuta i poc fondant.

Aquesta deliciosa varietat demostra la inquietud i la voluntat d’innovació dels pagesos del Bages, que sempre estan atents per incorporar varietats que amb el temps acabarem fent nostres. Aquest bombeta groc, per exemple, ens ha arribat directament de França.

Tomàquet de mida petita que recorda una bombeta per la seva forma. Té una coloració groga i llisa i una textura ferma i turgent.